El món de les xarxes és inesperat i molt canviant, però una cosa està clara, qui ve buscant fama, o té molta sort o es menja una merda. 

A diari veig a gent, que no critique que no dedique més temps, perquè se el que és no tindre'n tot el que voldries. Gent que no és sincera i després d'abandonar les xarxes per segles, pensa que amb dos dies consecutius mereix tot el cas del món.
I ho sent, però pense, des del meu punt de vista que no sóc ningú, que açò no va així.

Clar que n'hi ha gent que té la seua imatge a internet com un negoci, ja ho voldria jo, i no dic que siga fàcil. 
Però tothom seguim a moltes persones que tenen un je ne sais quoi que enganxa, d'això que no te'n fartes i en vols més, molt més.
Digues-li carisma, capacitat d'expressar-se, coneixements, tendresa, qualitats extraordinàries,...
Coses que potser envegem, admirem o simplement ens atrauen a la pantalla.

Jo per exemple tinc devoció per la naturalitat, la elegància a l'hora de ser-ho, que ja em vindria bé saber-ne un poc.
I d'allò que més me'n adone de les persones que més admire que més ressò tenen, és la constància innocent.

Eixes persones que no exigeixen res a canvi, les qui agraeixen a qui segueixen el seu contingut sense reclamar res a canvi.
Eixes persones que continuen comportant-se igual amb mil que amb cent mil seguidors, que mantenen l'essència de per què t'agradaren en eixe primer moment.

Adore que arriben els diumenges i que Dianina sempre tinga vídeo llest, i la sort d'haver-la conegut en persona i veure que és tal i com sembla de propera.
M'encanta que tot i esperar mesos, Shane Dawson porte séries de videodocumentals sobre persones de l'internet que potser havia oblidat que ahí estaven.
I de Nikkie Tutorials, Grav3yardgirl, i moltes altres persones que m'encanten millor no parle que açò seria monotema.

Seria hipòcrita no dir que em faria il·lusió que açò arribara a ser més que una afició, però tot i que hi ha moments on no ha estat així, disfrute des de fa mesos i mesos cada merda que puge a internet.
Continue posant-me roja cada vegada que algú em diu que el meu contingut li ha valgut per a qualsevol cosa en sa vida.
Tinc un nuc a la gola cada vegada que publique vídeo com si fóra el primer.
Se'm fa gran el cor amb cada nova persona que identifique per interaccions de qualsevol classe.
I no tinc prou paraules per explicar el shock que tinc sempre que em trobe amb algú en persona que, vulgues que no, és on més amor puc rebre.

Tot i això, que ajuda moltíssim a continuar i amb més i més ganes, pense que ho seguiria fent tot i no haver tingut tanta sort com he tingut, i que ho seguiria fent tot i petar-ho i fer-me coneguda.

Apart, com he dit al principi, a les xarxes no es pot entrar amb les idees que triomfaràs i dormiràs en or, perquè eixos objectius, com no tingues sort, sols portaran que frustració i molta.
I perquè n'hi ha de tot, persones que per una sort d'un boom del moment segueixen "ahí dalt" i d'altres que treballen i dóna gust veure-les i escoltar-les i sembla que ningú les trau a la llum.

Constància, molta sort i tindre una flor al cul, però no plorar.