S'ha de buscar la forma de crear impacte, de crear ressò, i en la meua opinió, esta vegada no s'ha fet com cal.

El Ministre de Cultura haurà de demanar disculpes per les paraules que tant de mal han fet i haurà de mirar com és la realitat i veure tot el que artistes de tota classe estan aportant a la situació que vivim, perquè em lleves ara de pel·lícules, séries, música i molt més I A MI EM FAS UNA DESGRACIÀ

Però tot i que de primeres em vaig unir a compartir el comunicat de L'Apagada Cultural, que demane disculpes, després vaig pensar que igual ara no és el moment de reivindicar drets d'aquesta forma.
I si ho feren els i les transportistes?
Caixers i caixeres de supermercat?
Personal sanitari?

N'hi ha moltes persones, que pel mateix jornal que tenen de normal, estan fent un esforç titànic per tal que la resta puguem estar confinats amb uns mínims de seguretat i normalitat. Per respecte, crec que ara no és el moment, tot i que entenc els motius de la gent que ho està fent.

No em considere artista ni que aporte gran cosa a la Cultura com a tal, però, entenc això d'estar demanant allò que et toca, allò que altres tenen sense obrir la boca, i que sempre t'ignoren.
Crec en la vaga i la manifestació com a via, però també pense que igual ens hem de solidaritzar amb la resta, siga el que siga que volem millorar.

Quan tot açò passe, canviem-ho.
Amb el nostre vot.
Eixint al carrer, que se'ns escolte.

Però ara, que potser un vídeo, una imatge, una il·lustració, un concert en viu o qualsevol altre contingut pot fer que un grup de persones des de sa casa se'n obliden del que està passant per un moment,... ara no.