Boom boom,
i se'm cau el món,
un, dos i tot es fa miquetes.

Pum pum,
i se'm dispara el cap,
dos, tres i i la sang tremola.

Cu-cu,
i ja saps qui ve...

Compra ombres de camí,
i trenca't el cor cridant
Marca amb ànimes cada pas,
però ningú et podrà trobar.

(...)

I amb açò com a melodia lenta i apegalosa he passat el dia, 
qui sap, igual La Rosalía es passa a l'emo en valencià i em paga tres vides de jornals meus per la lletra.

Açò de que My Chemical estiga en actiu anunciant concerts per tot arreu menys per Europa està començant a tocar-me la moral. Tot i que com no accepten il·lusió al Ticketmaster, em fa que no podria anar ni a la porta del recinte.

I amb açò em done per vençuda,
i si pensaveu que esta setmana havia estat dramàtica, sí, estava amb la regla,
però hold my drink, que la setmana que ve em lleven el queixal i tot apunta a que estaré més cap allà que cap ací del qeu és "normal".

🖤